Filet de Vedella al Wellington (Veal Wellington) Ingredients, 1 Filet de vedella 600grs a 1 k.(es pot fer amb bou o porc) sal, pebre i oli d'oliva Mostassa anglesa o de Dijon 200-400 grs de xampinyons, Portobello o Shiitake. 2 grans 'all i una ceba morada (en la versió d'hivern, també 200 grs. de castanyes) 8 talls de pernil 2 Pasta de full 3 rovells d'ou farigola-julivert Cuinem, 1- Salpebrem el filet, i l'emboliquem amb film premem-lo donant-li forma, i el posem dues hores a la nevera. 2- El traiem de la nevera i el passem per la paella per a marcar-lo, per a tots els cantons. Es pinta amb mostassa i es Reserva. 3- Piquem els bolets, l'all, la ceba i si el volem fer festiu les castanyes, amb sal i pebre. Tot ben picat. I sense oli es fregeix a la paella sense oli i que perdi tota la humitat. Es Reserva. 4- Posem un film sobre el taulell, hi posem 8 tires de pernil curat, Posem pebre sobre el pernil i a sobre la salsa de xampinyons. Posem a sobre el filet i l'enrotllem lentament amb el film, premem-lo. Tanquem el paquet, girant el film pels cantons i el posem a la nevera un mínim de 15 minuts o fins demà si volem fer el plat demà. 5- Obrim el paquet, i el posem sobre una plata d'enfornar, el pintem amb ou i el deixem a part. Estenem la segona pasta de full, la marquem amb el rodet per a fer la xarxa, que podem trobar a comerços especialitzats, o a algún Basar Xinès gran, i la obrim.(veure video). Un cop posada sobre el filet empaquetat tornem a pintar amb ou. 6- S'enforna a 200º amb el forn calent 35 minuts. Deixem reposar 10 minuts i servim. Es pot servir amb una salsa de vi negre, feta amb vi negre, brou de bou, salpebrat, una mica de maicena i amb mantega. i Reduir. (veure video) Una mica de història: El filet de bou a l’edat mitjana ja era un dels molts plats de l’exquisida cuina francesa amb el nom de Filet de Boeuf en croûte. Posteriorment, el 1815 i gràcies a la victòria a la batalla de Waterloo sobre els francesos a Toulouse Arthur Wellesley va ésser nomenat el primer Duc de Wellington. Aquest home era un apassionat dels viatges i li agradava molt aquest plat. Ell va fer estades a França. De tant demanar-lo el van anomenar Beef d’en Wellington. El 1903, The Times ja va publicar la recepta d’un tros de carn cobert de massa y chutney. Aquest filet es va naturalitzar a Nort-amèrica amb la televisió, convertint-se en un altre referent de Nadal. Tres orígens per un mateix plat. El primer, el francès el crea. El segon, l’anglès, li dóna nom i el perfecciona. Y el tercer, la acaba d’arrodonir i el globalitza. Evidentment la cuina no és propietat de ningú, ja que les cuines actuals tenen el seu orígen en l'antiguetat, sigui de l'edad mitjana, de l'antiga Roma, Grècia o Egipte, o l’antic Imperi Otomà. I tots aquests també venen de les cuines anteriors, de imperis i cultures ja desaparegudes i inclús d’Àsia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada